Dimarts, 25 De Abril De 2017
Major, 10 Estamariu, Estamariu - 25719 Telèfon: 973351457 Fax: 973351457
ajuntament@estamariu.ddl.net

Història

Situació i presentació (Extret de la Enciclòpedia Catalana)

El terme municipal d'Estamariu, de 21,39 km2, és situat a la part nord-oriental de la comarca. El terme d'Estamariu s'estén enterament a la riba dreta del Segre, que fa de límit meridional del terme. Passat el lloc de la Quera Nova, el terme pren la direcció N i passa lo Beneïdor (l 682 m) i el coll de Jou, i després gira en direcció W fins a trobar el curs del torrent del Coll de Jou, que fa de límit fins a la seva confluència amb el riu de Bescaran. Des d'aquest punt el termenal pren novament la direcció N resseguint la carena de la serra de Banat, que separa les valls de Bescaran i d'Estamariu. El límit s'inverteix en direcció S en arribar al cap del Boix (2 034 m), passa pel coll d'Arcavell, el turó de la Guàrdia, el coll d'Arques, creua la carena de la serra de Peçaborrosa, passa a llevant del roc del Cucut, travessa l’indret de les Colomines i el curs del torrent de les Carboneres, per a arribar de nou al Segre. Administrativament el municipi limita a llevant amb les terres del terme del Pont de Bar i 1'enclavament del Vinyer de Bescaran, del municipi d'Anserall; al S amb el municipi d’Alàs i Cerc; per un petit boci de terres al SE el terme fa limit amb el municipi de la Seu d'Urgell; i la resta del terme confronta amb el territori d'Anserall, que 1'envolta de ponent a tramuntana. El municipi comprèn tota la vall del torrent de les Åre-nes, que es forma per la unió de les aigües del torrent de Segalers i del torrent dels Saltaders, i tota la vall menys la desembocadura del torrent de les Carboneres. Les aigües d'aquests torrents baixen des de la serra de les Mandres. El terme també comprèn la vall baixa del riu de Bescaran. Tots aquests cursos son afluents del Segre per la dreta. L’única entitat de població del municipi és el poble d'Estamariu. Una carretera local, amb forca voltes i que parteix de la N-260, arriba fins al poble i es prolonga més enllà, vers el NE, fins a Bescaran, i vers el NW, en direcció als Cortals Nous i Arcavell, aquest nucli ja del terme d'Anserall.

La Història (Extret de la Enciclòpedia Catalana)

El nom d'Estamariu, que apareix documentat en l'acta de consagració de la catedral d'Urgell (Stamariz), segons Joan Coromines és pre-roma, d'arrel bascoide. La vila d'Estamariu és documentada ja el 893. El 918 es documenta la via que va a Estamariu i al llarg del segle X apareix diversos cops esmentat el lloc, entre d'altres qüestions, en les afrontacions del terme del castell de Carcolze. Al testament de la vescomtessa Sança, del 1017, consta que deixa al seu espòs, el vescomte Guillem, 1'alou d'Estamariu. És probable que ella el posseís per donació d'aquest. El 1141, al testament de Pere, vescomte de 1'Alt Urgell i primer vescomte de Castellbò, el lloc d'Estamariu és citat entre les pertinences del vescomtat susdit de Castellbò, al qual resta vinculat definitivament i en seguí les vicissituds. Pertanyia al quarter i batllia de Castellciutat.

L'economia (Extret de la Enciclòpedia Catalana)

A mitjan segle XIX a Estamariu es produïa blat, llegums, patates, vi i una mica d'oli; es criava bestiar de llana, boví i porcí. Hi havia caca de perdius, conills i llebres i pesca de truites. El 1989 hom comptabilitzava un total de 579ha de terreny forestal, 131 ha de pastures permanents i lha de terres llaurades. El nombre total d'explotacions era de 27. Hi ha un predomini de les prades, sobretot a la part més baixa del terme, ja que la ramaderia ha condicionat 1'existéncia d'aquest tipus de conreu. Hom conrea també cereals i patates. El principal bestiar en explotació és el boví, dedicat a la producció de llet i carn. El 1989 hom comptabilitzava un total de 423 caps. Les ramades d'ovins (126 caps) i cabrum (18 caps) tenen poca importància, i son molt menys destacades les explotacions amb bestiar porcí (27 caps), conilles mares (48 caps) i equins (7 caps). Pel que fa als serveis, cal destacar 1'existén-cia d'un càmping i un hostal a la carretera, al lloc dit de la Quera Nova.

El Romànic

Als afores del poble, vora la carretera que s'enfila cap a Bescaran, trobarem l'església romànica de Sant Vicenç, un interes-santíssim exemple de la implantació a Catalunya de les formes llombardes i les estructures basilicals. Va quedar sense culte fa molts anys i, poste-rioment, es va esfondrar la coberta. És previst que durant l'any 1998 s'iniciïn les obres de restauració. Dins del terme hi ha també les restes de l'antic monestir de Sant Vicenç de Pinsent, l'església del qual fou construïda sota una balma.

Cercador

Ajuntament
Totes les administracions

Destacats

Mapa Web